Carles Muro
PARTICIPANTS
Nasrine Seraji, Anna Puigjaner, Iñaki Alonso, Coque Claret
La ciutat és un sistema de cases en estretíssima coexistència física. L’habitatge és, en definitiva, la unitat irreductible dins la massa urbana construïda, però no sempre hi ha un equilibri entre el nombre d’habitatges i la seva accessibilitat, ni una correlació entre la qualitat de l’espai (llum natural, ventilació) i el preu que es paga per habitar-los en plenes condicions -l’elevat preu de l’electricitat, l’aigua i la calefacció deriva en un drama social com és la pobresa energètica-.
L’augment de la població lligat a la manca de sòl evidencia la necessitat de repensar com reaprofitar les infraestructures construïdes que han quedat obsoletes, més enllà dels interessos especulatius.
Repensar l’habitatge de manera més oberta, és a dir, adquirir consciència de l’espai domèstic com a àmbit distribuït i gestionat entre membres sense vincle familiar que, per raons de proximitat amb la feina o de serveis determinats, opten per cohabitar la casa o disposar-ne com un servei essencial més entre d’altres que faciliten la vida en una ciutat. Repensar l’ús compartit del vehicle (sharing) per descongestionar la circulació rodada en l’ecosistema urbà. Rehabilitar com a aposta clara per revifar els teixits urbans més antics, dotant-los dels sistemes tecnològics que demana l’habitatge actual.
- 21/10/2021 / BIENNAL 2020
- Programa: BIENNAL 2020 SUBSCRIBE TO PROGRAM
-