Les gentrificacions són estratègies econòmiques i urbanes per a apartar el que no agrada a les elits socials. Són processos molt complexos on intervenen factors immobiliaris, comercials, turístics, sanitaris i polítics que afecten de forma interseccional a diversos col·lectius segons la classe social, origen, llengua, diferència cultural, gènere, entre altres marcadors de discriminació.
Aquest procés no és exclusiu d’un barri específic, sinó sistèmic. I en el règim polític de la pandèmia, es va viure l’enfortiment de lògiques d’expulsió prèvies. A partir del joc de taula «Gentrifi… què?» es proposa un espai de diàleg en clau intercultural, per tal de reflexionar de forma conjunta sobre: Com podem reconèixer les lògiques de gentrificació (pre i post pandèmia) que afecten de forma diferenciada als barris de Barcelona? Com podem recuperar els relats contrahegemònics sobre la gestió de la pandèmia i la gentrificació tenint en compte la memòria col·lectiva generada per les diferents formes de suport mutu que van generar aquestes xarxes?
Amb:
– Memòria, Lluita i Resistència. Taller de Cultura. Associació cultural sense ànim de lucre fundada als anys 90 amb la voluntat única de divulgar i denunciar les estructures imperialistes del món en què vivim. El seu camp és el de l’educació i la pedagogia. A partir d’eines com el debat, el joc, la interacció i la cooperació es presenten temàtiques sensibles silenciades en els mitjans de comunicació o dels àmbits de coneixement social i cultural.
– Nancy Garín (Xile, 1972). Periodista, investigadora en art i curadora independent vinculada al pensament crític, noves pedagogies, arxiu, memòria i decolonialisme. Ha estat membre del Grupo de Artistas Etcétera i La Internacional Errorista, així com del grup de recerca Península. Procesos coloniales y prácticas artísticas y curatoriales. Forma part de les plataformes de recerca i producció ‘Equip re’ i ‘Espectros de lo Urbano’.
– Antoine Silvestre. Arquitecte i filòsof. Diplomat en Arquitectura per l’Escola Nacional Superior d’Arquitectura d’Estrasburg, el 2007 va treballar com a arquitecte autònom fins al 2013. Va obtenir el Màster de Ciutadania i drets humans: Ètica i Política a la facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona el 2015. Des de llavors, desenvolupa investigacions sobre les relacions entre ciutat, capitalisme i urbanisme en el marc heretat del sistema-món europeu i de les democràcies liberals modernes. La seva activitat es completa amb dissenys arquitecturals, escenogràfics i de plataformes web, així com amb la conducció de tallers pedagògics i la publicació d’assaigs crítics.
– Jesús Arpal Moya. (Barakaldo, 1972). Membre de l’equip d’artistes Jeleton des del 1999, entre els seus projectes destaca «Historia política de las flores», el qual s’ha dut a terme en diverses exposicions-capítol (La taller, Centro Párraga, Halfhouse, X Bienal Centroamericana, Tabakalera, entre d’altres, 2014-2021). Des del 2013 és soci* treballador* de La caníbal SCCL, llibreria i productora cultural.
– Sunny Fojas. Diàspora Pinay (filipina) a Barcelona. Membre de Catàrsia (Col·lectiu artístic-polític d’asiàtic descendents). Feminista interseccional. Educadora ABAR (antibias antiracista) en procés de decolonització continua.
Col·labora: Centre d’Art La Capella