Més enllà de l’aspecte religiós la santeria dominicana funciona com una potència i arxiu de la resistència negra al Carib, ja que és capaç de desdibuixar l’horitzó del projecte de blanquitud proposat per la modernitat colonialista.
Johan Mijail, ponent d’aquesta activitat.
Barcelona, 2022.
Mijail, continua assenyalant que: «La 21 divisió, panteó que la sosté, guarda amb si ritualitats que permeten enfocar la mirada en cosmovisions que ofereixen maneres de comprendre el món fora del mandat civilitzatori com a projecte racista sobre els cossos-ancestralitats d’avui».
Les Metresas, Sants, iwas i lloes operen com a possibilitats d’escriptures que situen cossos fora de la norma en el centre de la seva política i poètica. En aquesta oportunitat ens aturarem en la reina dominadora Santa Marta per a inventar un habitacle de resistència travestí afro-dominicana», conclou.
En aquesta última sessió del cicle Espiritualitats afroatlàntiques obrirem el debat entorn de com les espiritualitats transatlàntiques s’enllacen amb pràctiques de resistència sexe-gènere afectives; el travestisme com a tecnologia ancestral de resistències al projecte hetero colonitzador.
A través d’una conferència performativa, Mijail generarà una atmosfera d’interacció, una coreografia de les paraules des de la ritualitat d’una cosmopolítica caribenya. Aquest espai habilita el travestisme cultural, que des d’una trajectòria encarnada, permetrà connectar amb festivitats transatlàntiques ritualístiques, enllaçar representacions visuals i sonores, així com transitar transfiguracions ficcionalitzades entorn dels gèneres i l’existència negra.
******
El cicle Espiritualitats Afroatlantiques és un exercici de memòria i de reconeixement de les diàspores afrodescendents de la ciutat. Un cicle que, des de l’autorepresentació de les pròpies comunitats afrodescendents de la ciutat, proposa posar en relleu la dimensió històrica d’aquestes tradicions i espiritualitats, com a estratègia de supervivència i construcció d’identitats vinculades a l’africanitat. Dimensions que continuen sent importants en el context afroatlàntic i caribeny, però també a Barcelona.
Amb:
Johan Mijail (Santo Domingo, República Dominicana, 1990). Escriptora i performer. Integrant i líder de Catinga Edicions. Va estudiar periodisme. El 2011 publica el llibre de poesia il·lustrada «Metaficció» i participa en la pel·lícula Sister del Col·lectiu Lewis Forever. L’any 2014 publica «Pordioseros del Caribe» i al 2016 amb Jorge Díaz del Col·lectiu Universitari de Disidència Sexual (CUDS) «Inflamadas de retórica. Escrituras promiscuas para una tecno-decolonialidad», tots dos per Editorial Desbordes.
Ha mostrat el seu treball performatiu als Estats Units, Uruguai, Xile, Costa Rica, República Dominicana, Alemanya i Colòmbia, amb un treball d’escriptura i visual que convida a un imaginari transfeminista i decolonial. Ha guanyat la Beca Migrante (2015) del Museu Nacional de Belles Arts de Xile i la Beca Catalitzadora de TEOR/ética al 2020. Ha estat part de les antologies «Vivir Allá» editorial Ventana Abierta (Xile), «Inflexión marica, «Sin pasar por Go.Narrativa dominicana contemporánea», compilat per Rita Indiana (Mèxic), entre altres antologies.
Recentment, va participar en les mostres col·lectives «Todos los tonos de la rabia» al Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó (Espanya) i «Colirio» al Centre Cultural d’Espanya de Santo Domingo. El 2018 pública -de la mà de l’editorial xilena Los Libros de la mujer rota- «Manifiesto Antirracista. Escrituras para una biografía inmigrante». L’any 2020 el fanzine «Santo Domingo is Burning» per Catinga Ediciones, i el 2021 la seva primera novel·la «CHAPEO», per l’editorial mexicana Elefanta Editorial.
Dinamitza: Periferia Cimarronas és un espai d’afectivitat política i amor negre. És un projecte d’economia solidària, una cooperativa sostinguda per persones negres, afrodescendents que té la certesa que la cultura és una forma de transformació. Creiem que és viable un espai per imaginar possibles futurs com a comunitat.
Coorganitza: OAR (Oficina d’Afers Religiosos)