Barxiluna برشلونة | Museus (Im)possibles: De les narratives històriques al relat museogràfic

El Museu d’Història de Catalunya obre les portes el febrer de 1996. A diferència d’altres institucions museístiques, no neix fruit de la necessitat d’exhibir una col·lecció prèviament existent, sinó amb la voluntat d’esdevenir un referent en la divulgació de la història i del patrimoni col·lectiu de Catalunya.

En el marc de les activitats del cicle Barxiluna برشلونة :(Des)memòria del passat i present islàmic i tenint en compte la naturalesa, objectius i el relat museogràfic de la col·lecció d’aquest museu, us proposem un espai de reflexió i treball per analitzar de forma conjunta: Com s’ha divulgat fins ara la història i patrimoni islàmic a Catalunya? Quin pes ha tingut la construcció de «l’altre musulmà» en la configuració del relat del museu i de la col·lecció? Quines possibilitats de replantejament del relat històric i museogràfic del museu podem proposar per tal generar noves formes de relació amb les comunitats musulmanes i el teixit educatiu que l’envolta?

Amb:

– Mostafà Shaimi. Professor associat del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona (UdG) i prepara una tesi doctoral sobre racismes i diversitat religiosa. És especialista en dinamització comunitària, coordina el màster en Diversitat religiosa: pensament, realitat i gestió (UdG). Ha treballat en l’àmbit social en administracions públiques i entitats socials, com ara la Fundació IRes (Institut de Reinserció Social), el GRAMC (Grup de recerca en minories culturals) o Cáritas, i ha col·laborat en diferents projectes com el Fòrum Inclusió Social i Ciutadania o el Programa Ordit de la Fundació Jaume Bofill. També és membre de l’Espai Antiracista Salt-Girona i és articulista habitual del diari Ara.

– Mohamad Bitari. Poeta, traductor, escriptor i periodista palestí-sirià. Va començar a escriure i publicar des dels setze anys, inclosa poesia, a la revista Al-Hadaf. Va estudiar al Departament de Filologia Hispànica i Dramatúrgia a la Facultat de Lletres i Humanitats (Universitat de Damasc). Durant els darrers vuit anys, ha escrit a molts diaris, revistes i llocs web àrabs com Al-Araby, Al-Jadeed, UltraSawt, Bidayyat, i Arab 48, entre altres. També ha treballat com a corresponsal a Espanya del suplement de comunitats àrabs, fundat pel diari Al-Arabi, Al-Jadeed. Forma part del Consell d’Escriptors Perseguits de la Fundació Pen Club a Catalunya, i treballa com a traductor de literatura catalana i literatura espanyola i com a professor d’àrab a la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a traductor, la seva darrera feina ha estat la traducció a l’àrab de Tot Messi: exercicis d’estil. Com a dramaturg, la seva darrera producció ha estat la co-escriptura, juntament amb Clàudia Cedó, de la dramatúrgia de Síndrome de gel, representada a la temporada 2021-2022 del Teatre Lliure de Gràcia. Actualment, ha acabat el Màster Universitari en Estudis Teatrals (MUET), i es troba en procés de començar una tesi doctoral en Filologia Catalana i Estudis Teatrals.

Coorganitza: Oficina d’Afers Religiosos i Museu d’Història de Catalunya