Barxiluna برشلونة | (Des)memòria del passat i present islàmic: Història i patrimoni

Barcelona té una important vinculació històrica i present amb l’islam que ha estat invisibilitzada. Durant gairebé un segle d’història, del 718 a l’any 801, Barcelona va formar part de l’al-Àndalus i va ser coneguda com a برشلوzنة (Barshilūna o Barxiluna) i més endavant, van romandre a la ciutat persones de religió musulmana. Per tant, malgrat la presència de pocs vestigis materials, no es pot negar la influència que ha tingut aquell temps en la Barcelona d’avui dia i també en el nostre patrimoni històric.

La història i el discurs patrimonial estan vinculades a la identitat nacional i a les pertinences, una sèrie de relats sobre allò que es considera propi i el que no potser. En aquest sentit, en el marc de la + Biennal de Pensament 2022 us proposem un debat obert sobre què ens diu la poca atenció per la memòria de tot allò islàmic de la ciutat? Com les institucions culturals actuen pel que fa a la història i la gestió del patrimoni material i immaterial de la ciutat? De quina forma podem configurar una identitat plural de la ciutat que tingui en compte la necessària vinculació de les i els barcelonins musulmans del present amb aquest passat?

Amb:

– Abdennur Prado. Assagista, poeta i cineasta. Defensor dels drets civils de les persones musulmanes a l’estat espanyol i col·laborador del relator de Nacions Unides contra la islamofòbia. Autor de nou llibres, entre els quals destaca El retorn de l’islam a Catalunya (Llibres de l’Índex, 2008).

– Bilal Sarr. Doctor en Història Medieval per la Universitat de Granada i professor en el Departament d’Història Medieval de la mateixa universitat. Autor del llibre Arabización, Islamización y Resistencias en al-Àndalus y el Magreb (Universidad de Granada, 2020) i director del projecte Maqbara, sobre els espais d’enterrament del sud-est de l’al-Àndalus.

– Camila Opazo- Sepúlveda. Graduada en Arqueologia i màster en Gestió del Patrimoni i Museologia. Doctoranda del programa de doctorat en Societat i Cultura de la Universitat de Barcelona. Els seus estudis es caracteritzen per la incorporació de perspectives feministes, antiracistes i interculturals a l’estudi i la gestió del patrimoni cultural.