Santa piel #1 – Venecia sin mí

“En aquest episodi parlem d’art i descolonització en les més prestigioses institucions dedicades a l’art internacional. Viatgem a l’última cita en la Biennal de Sao Paulo d’enguany i fem una visita futurista a la pròxima Biennal de Venècia, que tindrà lloc al novembre de 2024, curada per primera vegada per un comissari llatinoamericà: el brasiler Adriano Pedrosa, que ha volgut dedicar aquesta edició als ‘estrangers a tot arreu, fins i tot en la seva pròpia terra’. Per parlar de tot això estan amb nosaltres Sandra Gamarra, l’artista peruana que representarà a Espanya a Venècia. Una peruana representant al regne d’Espanya? Sí, peruana i anticolonial, algú a qui Ayuso li va censurar la paraula ‘racisme’ en la seva última individual en l’espai Alcalá 31. També ve l’escriptora i artista argentina Lucrecia Masson, membre del Colectivo Ayllu que va ser convidat a la Biennal de Sao Paulo.
“I en la segona part: la polèmica de l’art peruà també a Venècia. ¿Per què per a una edició dedicada als ninguns del món, entre els dos finalistes el Perú decideix enviar com a representant a un fotògraf home blanc empresari miraflorí en lloc de l’artista shipiba coniba Olinda Silvano, líder de Cantagallo, una comunitat originària de la Amazonía expatriada a Lima? Tenim les paraules d’Olinda i, com yapa: una entrevista explosiva amb el representant, Roberto Huarcaya. Fiquen la seva cullera en aquesta sopa un grapat d’artistes i cracks de la crítica cultural, Ochy Curiel i els meus paisans Daniela Ortiz, Marco Avilés, Alfredo Villar i més”.

Santa piel és un podcast de Gabriela Wiener per a Santa Mònica Ràdio, en el marc de les exposicions Anti-Futurisme Cimarrón i La possibilitat de no haver sigut (12.10.23 – 31.01.24). Una denúncia divertida contra el racisme diari en l’art i en la vida.