× radiolab

Ràdios lliures: entrevista a Ràdio P.I.C.A

Un dels referents de les ràdios lliures barcelonines és sens dubte Ràdio P.I.C.A. Aquesta emissora independent va néixer el 9 de març del 1981 amb l’objectiu de coordinar i difondre activitats creatives d’avantguarda.
Hem entrevistat al seu fundador, Salvattore Picarol, perquè ens expliqui la història de Ràdio P.I.C.A i les claus que l’han mantingut “en antena” durant més de 30 anys.

D’on surt la idea de RàdioP.I.C.A i que us va motivar a engegar-la?
Ràdio P.I.C.A neix a finals dels 70 amb la idea de coordinar activitats creatives i d’avantguarda bàsicament en el camp de l’àudio, ja que llavors no hi havia cap mitjà de comunicació que especialitzat en l’underground cultural.

Hi havia alguna idea política rere el projecte?
No, no hi ha cap ideologia concreta, només sempre hem tingut clar que a Ràdio P.I.C.A el feixisme no hi té lloc. L’única idea era la de comunicar i coordinar activitats de creativitat independent. Les sigles de Ràdio P.I.C.A defineixen molt bé el seu objectiu: Promoció Independent Coordinació Artística.

Recordes el dia que vau començar? Quina va ser la primera emissió i amb quins recursos i materials tecnològics comptàveu?

Vam començar el 9 de març del 1981, molt pocs dies després de l’intent de cop d’estat del 23F.
El primer estudi era al barri de Gràcia i el material electrònic de l’estudi estava autoconstruït: la taula de mescles, l’emissor, etc.
Recordo amb molt carinyo la primera emissió. Érem tres persones en directe: jo, una noia i un noi. La música és reproduïa únicament en format cassette. Als programes donàvem un apartat de correus i teníem un contestador automàtic oberta les 24 hores, així rebíem la informació i les propostes artístiques de la ciutat.
La cobertura abastava Barcelona i l’àrea metropolitana. Aquella primera emissió va durar 6 hores, de les 12 de la nit i fins a les 6 del matí. Aquest va ser l’horari d’emissió que vam mantenir aproximadament durant un any, al matí i a la tarda no hi havia emissió, tots els programes es feien en directe i no hi havia repeticions.

Quina ha estat la trajectòria de Ràdio P.I.C.A des de la primera emissió fins ara?

La nostra trajectòria no ha variat, sempre hem estat fidels als nostres principis: creativitat underground, d’avantguarda i experimental. L’evolució més important per nosaltres ha estat la tecnologia digital: internet i el mp3, que facilita la difusió global i l’intercanvi.

Quin tipus de programes hi ha a la vostra graella i quins temes tracteu als vostres programes?

El 75% de la graella és música no comercial i el 25% són informatius del món creatiu o de l’actualitat social d’aquí i d’arreu del món. També són importants els programes de relats i literatura que s’han mantingut al llarg dels anys.

Com manteniu econòmicament el projecte?

Ens mantenim gràcies a les quotes dels realitzadors dels programes, organitzant concerts, editant revistes o fent samarretes.

Has fet un llibre sobre les ràdios lliures. Defineix-nos què és una ràdio lliure.

La ràdio lliure és un mitjà interactiu, sempre obert a les propostes i les iniciatives dels oients, sense ànim de lucre i totalment independent de polítiques partidistes, capitalistes i sense publicitat comercial.

En què és diferencien les ràdios lliures de Catalunya amb les de la resta de l’Estat o les d’arreu del món. Tenen punts en comú?

En general, les ràdios lliures a Catalunya han estat sempre caòtiques i desorganitzades i també molt ortodoxes i individuals si les comparem a les de la resta d’Espanya, on normalment estan gestionades per col·lectius veïnals i s’anomenen comunitàries.

En altres llocs del món les free radios estan majoritàriament legalitzades i sovint reben subvencions estatals o municipals, cosa que els resta independència i crítica en vers l’administració, però d’altra banda, aquestes emissores a l’estar regulades legalment poden expandir-se i ampliar-se tècnicament amb facilitat.

Això aquí és impensable. Cal lluitar contínuament per no ser interferits per les grans emissores comercials que emeten amb molta potència, i també cal lluitar contra els interessos polítics i comercials que volen fer desaparèixer les ràdios lliures.

A tot aquest panorama cal afegir lleis repressives tant a Catalunya com a la resta de l’Estat que apliquen sancions de fins a 600.000 euros per emetre a l’FM sense concessió. L’administració mai atorga llicències a les ràdios lliures o comunitàries.

Com t’imagines la ràdio del futur?
Multilingüe, sense fronteres, participativa i emetent per internet.