× research

L’economia de la ràdio comunitària

Com se sostenen econòmicament les emissores de ràdio no comercials?

El cos de producció d’aquestes ràdios està format bàsicament per persones voluntàries que no reben cap mena de retribució econòmica per la producció i realització dels seus programes.
Això pot ser diferent en el cas d’emissores municipals en què es destinen partides pressupostàries més enllà del simple manteniment de l’emissora: lloguers, compra de material, subministrament, etc.

Deixant de banda el finançament municipal, hi ha força maneres per finançar una ràdio comunitària o programa o podcast sense ànim de lucre. La majoria d’aquestes ràdios han de fer front a despeses similars a les d’una ràdio municipal: lloguer del local, compra de material, subministraments, costos de servidor web, servidors i serveis de streaming, etc.

– Amb aportacions periòdiques dels mateixos col·laboradors que fan els programes.
– A partir de donacions dels oients via comptes de paypal o plataformes dedicades.
– Realitzant campanyes de Crowdfunding que financen la temporada del podcast o de l’emissora.
– Venda de marxandatge (samarretes, etc.).
– Organitzant festes i esdeveniments per recaptar fons.
– Mitjançant campanyes de recaptació de fons.
Subscripcions.
– Publicitat i anuncis.
– Realitzar treballs per a tercers.

Hem entrevistat a diverses persones sobre com mantenen econòmicament els seus podcasts, programes de ràdio o projectes de comunicació, i també els hem preguntat sobre com al futur les ràdios comunitàries poden ingressar diners per assegurar la seva sostenibilitat.

Alicia Àlvarez Vaquero (doctora en comunicació i periodista musical especialitzada en músiques urbanes).
Destaca que el públic més jove està acostumat a pagar subscripcions a plataformes de streaming i que programes de ràdios internacionals (Radar Radio) se sostenen amb la venda de marxandatge i organitzant festes.

Manu Tomillo ens explica que per Carne Cruda (un dels podcasts més exitosos de l’Estat Espanyol) la clau han estat les campanyes de crowdfunding, les donacions i fer programes en directe en teatres i altres recintes.

eldiario.es és un mitjà nascut totalment en el món digital. Aquest diari en què el 50% de les accions són propietat de part de l’equip de redacció es finança amb subscripcions dels lectors i publicitat. Ens en parla la periodista Marta Peirano.

Sara Blázquez, des de la seva cooperativa Dies d’agost, van finançar el mitjà de comunicació digital “Setembre” amb una campanya de crowdfunding; destaquen que fer treballs per a tercers és el que sostè la seva cooperativa.

Un cas totalment diferent, i exemple paradigmàtic de gestió comunitària, és el que explica Peter Bloom. A diversos llocs de Llatinoamèrica és comú que determinats béns siguin gestionats per la mateixa comunitat, i les telecomunicacions no són una excepció.

Cal destacar l’experiència d’Scanner FM (la primera ràdio musical online espanyola) on fer treballs per a tercers els ha permés sobreviure gairebé 15 anys, i en molts moments dubtar del seu model.

Scanner FM – Carlos Medina y Bruno Sockolowicz